LES GLACERES

Les glaceres són una part del cicle de l'aigua	L'aigua que s'evapora dels continents i els oceans cau en forma de precipitacions. Quan aquestes precipitacions cauen a zones d'elevada altitud o latitud, ho fan en forma de neu. I això és el que necessitem perquè es formi una glacera: neu, temperatures baixes i temps. Al llarg del temps, si la neu no es fon, s'anirà acumulant i compactant i es transformarà en glaç, perdent l'aire que dóna a la neu el seu aspecte esponjós.
Les empremtes de les glaceres Observa la imatge. El paisatge apareix dominat per una vall oberta. Qui l'ha modelat? Aquestes valls obertes, en forma d' U, han estat excavades per glaceres, de manera que sempre que en trobem una podem deduir que el glaç havia dominat en temps anteriors la regió, obrint la vall que ara veiem. Si cliques sobre la imatge veuràs la reconstrucció que han fet els geòlegs, a partir d'aquesta i d'altres empremtes que han descobert estudiant la zona. Aquí tenim dos exemples més de l'efecte de les glaceres sobre el paisatge: La imatge de l'esquerra mostra una estructura molt curiosa, com una muntanyeta allargada de roques. És una morrena, formada pels fragments de roca que cauen de la muntanya i que el gel lateral de la glacera arrenca en el seu avanç. Ara la glacera ja no hi és, però la presència de la morrena ens indica que hi havia estat. La imatge de la dreta és ben diferent. El que veiem és una roca molt polida. El gel d'una glacera arrenca fragments de roca que va incorporant, i la base de la glacera es converteix en un paper de vidre gegant que va polint el fons de roca sobre el qual avança...
Com són les glaceres Hi ha dos tipus principals de glaceres: Les glaceres de vall o alpines: són corrents de gel que flueixen a una velocitat variable (generalment d'alguns metres per any) per una vall des d'una zona d'acumulació on la neu acumulada es transforma en gel. Les glaceres de casquet o continentals: actualment les trobem cobrint l'Antàrtida i Groenlàndia. Tenen un gruix considerable (el màxim és de 4,3 km a l'Antàrtida i 1,5 km a Groenlàndia) i el gel flueix lentament en totes direccions des de les zones principals d'acumulació. A les glaceres de vall podem distingir diferents parts: Zona d'acumulació o circ glacial: correspon a la part alta on s'acumula la neu i es va compactant fins a transformar-se en glaç. Quan una glacera s'arriba a fondre per un escalfament del clima el circ glacial resta ocupat per un llac anomenat ivó. Al voltant de la zona d'acumulació es troben uns pics de geometria piramidal i amb arestes: els horns. Llengua: és la massa de glaç que surt del circ i flueix per la vall, un veritable "riu" de glaç. La seva superfície sol estar solcada per esquerdes anomenades crebasses. El final de la llengua s'anomena front de la glacera. Morrenes, formades pels fragments de roca que les glaceres arrenquen i arrosseguen al seu pas. Segons la seva situació distingim la morrena de fons, les laterals, la frontal,...